FESTA MAJOR






Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4




“Controla la teva rebel·lia”, et recomanen,
i tu ho escoltes,
ho processes
i ho arxives
amb indiferència absoluta.
 
Hi ha dos mons:
el d'ells i el teu.
Ells manen
i et col·loquen la seva legió d’experts:
pedagogs per reeducar-te,
psicòlegs per analitzar el teu comportament
i fins i tot psiquiatres de ganyotes paralitzants
que van trepanar els cervells dels teus germans grans.
“Controla la teva rebel·lia”, en això coincideixen
mentre intenten projectar el seu infern
per a ments poc inquietes:
no juguis,
no fotis al veí
--i menys a la veïna—,
folla amb condó,
no consumeixis les drogues,
que no et venguin ells,
respecta els manaments de la religió laica,
no qüestionis la propietat privada
i, sobretot, controla la teva rebel·lia,
pot resultat incòmoda
per a qui no comparteixi el teu sentit de l'humor
canviant i poc fet a la simpatia.
 
Ja fora, quan els hagis enganyat
o hagis dissimulat el fàstic davant les seves trampes,
acull el permís de cap de setmana com si fos l'últim:
disfruta de tu mateix,
brinda per tenir sang a les venes
i la moral encara no rossegada per les rates.
No et preocupis ni cinc minuts pel futur
abans de dir-li al plaer
que entri per la porta que vulgui.
 
No controlis la teva rebel·lia,
no controlis la teva rebel·lia,
no controlis la teva rebel·lia,
prega a la irreverent rossa
després de besar-la:
“No et demanaré amor,
o potser sí.
Deixa-m'ho pensar”. 
 
David Castillo
 
Escolta el poema recitat pel mateix autor: Festa major
Per què creus que té aquest títol?



Comentaris tancats a FESTA MAJOR

CANÇO A MAHALTA (2)

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,

 els núvols, els cignes i els saules,

jo veig passar pel llac profund del teu esguard

 l’ombra de les teves paraules. 

Fins la paraula més difícil, els teus fulls

 que fàcilment saben donar-la!

Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,

 la teva mirada ja parla. 

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,

 emmudits els llavis de rosa,

al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius

 insinuar-se encara gosa. 

I també com un cel desemboirat i ras

 la teva mirada és tan bella

quan en tot l’infinit del seu camp no hi ha pas

 cap més presència que la d’ella.

Màrius Torres



Comentaris tancats a CANÇO A MAHALTA (2)

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels.

Fem el mateix camí sota els mateixos cels. 

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. 

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau 

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

Màrius Torres

 

Lluís Llach canta Cançó a Mahalta



Comentaris tancats a CANÇÓ A MAHALTA

ELS AMANTS

Ovidi Montllor interpreta Els amants

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

 Vicent Andrés Estellés

Comentaris tancats a ELS AMANTS

CAMINANT

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

Jacint Verdaguer

Roger Mas canta Caminant de Verdaguer

Comentaris tancats a CAMINANT

AIGUAMARINA






Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4










Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4




Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.

 

Josep Maria de Sagarra

 

 

 

Comentaris tancats a AIGUAMARINA

RES NO ÉS MESQUÍ

Res no és mesquí 

ni cap hora és isarda, 

ni és fosca la ventura de la nit. 

I la rosada és clara 

que el sol surt i s’ullprèn 

i té delit del bany: 

que s’emmiralla el llit de tota cosa feta. 

Res no és mesquí, 

i tot ric com el vi i la galta colrada. 

I l’onada del mar sempre riu, 

Primavera d’hivern – Primavera d’istiu. 

I tot és Primavera. 

i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí, 

perquè els dies no passen; 

i no arriba la mort ni si l’heu demanada. 

I si l’heu demanada us dissimula un clot 

perquè per tornar a néixer necessiteu morir. 

I no som mai un plor 

sinó un somriure fi 

que es dispersa com grills de taronja. 

Res no és mesquí 

perquè la cançó canta en cada bri de cosa. 

-Avui demà i ahir 

s’esfullarà una rosa: 

i a la verge més jove li vindrà llet al pit. 

 Joan Salvat-Papasseit

Versions musicals del poema 

Comentaris tancats a RES NO ÉS MESQUÍ

TOT L’ENYOR DE DEMÀ






Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4





Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.
I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l’escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

 

Joan Salvat-Papasseit

Comentaris tancats a TOT L’ENYOR DE DEMÀ

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
  i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

 

Joan Salvat Papasseit

Comentaris tancats a MESTER D’AMOR

A 17 ANYS

Un dia cauré pel barranc i em clavaré la patacada

un dia em llançaré a l’abisme i em salvarà un
àngel

i un dia us donaré la fran sorpresa

i un dia passaré de tot

un dia em senyalaran com a culpable

un dia em cuidareu com una estrella

i un dia trencaré tots aquests motllos

i passaré de tot

un dia seré massa i un dia seré xunga

un dia seré el vent que tomba els arbres

i un dia inventaré un sentiment nou i un dia

i un dia passaré de tot

tots els amics ens partirem de riure

tots els imperis s’ompliran d’amors

baixaran les barcasses amb la fruita

i passarem de tot

potser un dia faré un pas endarrere

però un dia no hi haurà qui m’aturi

i un dia muntaré una festa

i un dia passaré de tot

 

Enric Casassas

Comentaris tancats a A 17 ANYS