CANÇO A MAHALTA (2)

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,

 els núvols, els cignes i els saules,

jo veig passar pel llac profund del teu esguard

 l’ombra de les teves paraules. 

Fins la paraula més difícil, els teus fulls

 que fàcilment saben donar-la!

Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,

 la teva mirada ja parla. 

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,

 emmudits els llavis de rosa,

al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius

 insinuar-se encara gosa. 

I també com un cel desemboirat i ras

 la teva mirada és tan bella

quan en tot l’infinit del seu camp no hi ha pas

 cap més presència que la d’ella.

Màrius Torres



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.