CIRIS




 

Els dies que vindran són davant nostre

Com una filera de ciris encesos,

Daurats, càlids i plens de vida.

 

Els dies que passaren resten darrere

Com una trista filera de ciris apagats.

Els de més a prop fumegen encara,

Ciris freds, consumits, torçats.

 

No els vull veure: m’entristeix la seva forma

I m’entristeix també el record de la seva
antiga llum.

Miro al davant els meus ciris encesos.

 

No em vull girar, per no frisar veure

Com s’allarga de pressa la filera ja
esmorteïda,

Com augmenten de pressa els ciris apagats.

 

Konstan Kavafis

 

 



Comentaris tancats a CIRIS

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!



Comentaris tancats a Enhorabona!